Amb les dades disponibles de la riuada del febrer del 2026 que ha publicat la CHE al web, ha estat possible valorar el transport en suspensió que el riu ha portat al mar. A la plataforma deltaica, on el conreu de l’arròs encara no ha començat, no arriba ni un gram de sediment. De fet, tot continua com sempre, “s’han de seguir les pautes protocol·làries, los canals tancats, que s’han d’anivellar els camps”. Els canals no són operatius per a inundar els camps; pos res de res, ni un grapat de fang. Això sí, continuarem demanant que baixen sediments per a pal·liar la subsidència. Si la CHE ho ha publicat, no hem trobat dades referents a la càrrega de fons, el lloc per on circulen les arenes que, en arribar a la desembocadura, ajudaran a refer les platges. A tot això, cal dir que tots hem vist com el riu Ebre ha passat de llarg carregat de sediments.
Continuar els estudis de control del riu Ebre és important i, a la vegada, fer-los públics. El riu Ebre està totalment desconnectat de la plana deltaica. Són el canal de la dreta i de l’esquerra, amb cabals de 27 i 21 m3/s, els únics encarregats de poder aportar aigua als arrossars i també sediments. N’hi ha prou per a que el delta siga resilient? Pos no!
Amb les dades disponibles hem estimat el transport de sediments en suspensió. Vegeu el gràfic de transport sòlid en suspensió. Es comparen el cabal i els sediments. 
A mesura que s’ha anat augmentant el cabal hídric també ho ha fet el transport en suspensió; però, una vegada s’han mobilitzat una part dels sediments, el cabal de sòlids disminuïx fins que es torna a elevar el cabal hídric, produint un nou increment de mobilització de sediments. Estos fets s’han repetit fins a quatre vegades. El cinquè increment de cabal hídric ha comportat un relatiu increment de sediments en suspensió, però ràpidament ha decaigut la capacitat de transport. Tot plegat evidencia que no queda sediment al riu, disminuint clarament i buscant la situació inicial tot i els cabals hídrics superiors als 1.200 m3/s. La turbiditat i la concentració de sòlids en suspensió es consideren 1 és a 1. Amb les dades dels cabals i la concentració de sediments en suspensió s’ha confeccionat el gràfic adjunt que relaciona totes dos variables.
Els quadres de sota comparen els resultats de l’avinguda artificial del maig del 2025, de curta durada, amb els de l’actual avinguda, de deu dies de duració. L’eficiència teòrica de transport de sediments a la plana deltaica podria haver resultat positiva si els canals haguessen estat actius. Tot i això, l’eficiència de l’actual riuada resulta 0,5 punts inferior a la riuada de 24 h del 2025. Este fet suggerix que, si han de baixar sediments per a pal·liar la subsidència, s’han de fer baixar controlant tant els cabals com les concentracions de sediments alliberades al curs del riu. Optimitzar l’eficiència total és un repte, ja que, en el millor dels casos, pot assolir fins al 20 % si es draguen selectivament els sediments i no s’obrin les comportes, ja que la variable sediment no serà controlable.
Tot i l’aparent gran quantitat de dies de la riuada, el volum d’este episodi no ha superat les 50.000 tones durant tot el període. L’acumulació teòrica de sediments als camps d’arròs tampoc hauria estat significativa, en este cas de 3,5 a 3,8 micres de gruix. El delta ho continua tenint fotut, fotut.
Les riuades artificials o naturals no donen el resultat acceptable que es podria esperar. Fer arribar sediments fins a la plana deltaica ajudaria a pal·liar la subsidència. L’administració de la conca hidrogràfica de l’Ebre i la societat en general hem d’acabar prenent
decisions encertades i duradores per a que el delta de l’Ebre siga sostenible.
